El conseller Tresserras ho té clar, cal cinema en català:
“Enviem el missatge següent: intervenim en aquest àmbit perquè estem segurs que una cultura sòlida, en la nostra època, té en el sector audiovisual un element molt important. Volem donar al cine tota la importància. I què necessitem perquè vagi bé la llei i el cinema sigui important a Catalunya? Que les empreses del sector es guanyin bé la vida. Per tant, és una llei a favor del sector, de les productores, exhibidores i distribuïdores. Ara bé, no pot ser que per garantir un model de negoci se sacrifiqui la llengua i la cultura catalanes. Si no cal sacrificar-ho a Hongria, a Dinamarca, a Txèquia i als països escandinaus, aquí tampoc. El que demanem és un tracte igual, de dignitat i respecte per la llengua i la cultura catalanes. Però a la llei només hi ha un article sobre això, la resta vol racionalitzar el suport a la producció, establir ajuts al sistema de la distribució, afavorir la versió original subtitulada, ajudar els exhibidors a la modernització de les sales… Tot plegat comporta un compromís de recursos públics en el sector molt més ampli del que hi ha hagut fins ara”.