Els dos grans blocs són: oriental i occidental. Dins de l’oriental, rossellonès, central i balear o mallorquí. Dins de l’occidental, lleidatà, fragatí i valencià. A la wikipedia ho explica molt clarament:
L’any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental.
Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l’un i l’altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), com en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l’aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l’occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte si en voleu veure els corresponents subdialectes). Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.