Per daniel, dintre de Refranys
Molts dels refranys que existeixen en català fan referència a les estacions, al temps i a la meteorologia. Alguns exemples són aquests:
1) Primavera arribada, ovella esquilada.
2) Per la primavera, res no és com era.
3) En l’estiu, tot lo món viu.
4) Estiu calorós, hivern rigorós.
5) La tardor, porta la tristor.
6) Pluja de tardor, fa bona saó.
7) Pluja d’hivern, dia d’infern.
En hivern, bona sopa i vi calent.
9) Si la Candelària plora, de l’hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te’n al niu; tant si riu com si plora, de l’hivern ja estem fora.
10) A l’estiu tota cuca viu.
11) La primavera, la sang altera.
12) A l’estiu, la figa busca el piu.
Compartir
Tags: en català, estacions, Refranys
7 de febrer del 2010
Per daniel, dintre de Palíndroms
Tira’m anís a la sina, marit és un palíndrom, un cap-i-cua. També ho són les frases següents:
1) Tira’m anís a la sina, marit.
2) I mireu que rimi.
3) Poc a poc i cop a cop.
4) A treballar allà, Berta.
5) A la Mercè, crema-la.
6) Cita (a l’)àtic.
7) Català a l’atac.
Tramaran anar a Mart.
9) A Gavà, la gent nega la vaga.
10) Allí, la tortuga nua fa un agut rot a l’illa.
11) Allí l’àrab, alabarà l’illa.
12) Arròs a la sorra.
13) Senen té sis nens i set nenes.
Compartir
Tags: Palíndroms
7 de febrer del 2010
Per daniel, dintre de Palíndroms
Les rebaixes són una bona època i una bona opotunitat per comprar quelcom innecessari i totalment prescindible, que a més segurament tindrà una tara o no serà de la nostra talla. Total, una estafa encoberta. Ho diré amb un palíndrom:
Té tara: baratet!
Compartir
Tags: Palíndroms
7 de febrer del 2010
Per daniel, dintre de Sociolingüística
El conseller Tresserras ho té clar, cal cinema en català:
“Enviem el missatge següent: intervenim en aquest àmbit perquè estem segurs que una cultura sòlida, en la nostra època, té en el sector audiovisual un element molt important. Volem donar al cine tota la importància. I què necessitem perquè vagi bé la llei i el cinema sigui important a Catalunya? Que les empreses del sector es guanyin bé la vida. Per tant, és una llei a favor del sector, de les productores, exhibidores i distribuïdores. Ara bé, no pot ser que per garantir un model de negoci se sacrifiqui la llengua i la cultura catalanes. Si no cal sacrificar-ho a Hongria, a Dinamarca, a Txèquia i als països escandinaus, aquí tampoc. El que demanem és un tracte igual, de dignitat i respecte per la llengua i la cultura catalanes. Però a la llei només hi ha un article sobre això, la resta vol racionalitzar el suport a la producció, establir ajuts al sistema de la distribució, afavorir la versió original subtitulada, ajudar els exhibidors a la modernització de les sales… Tot plegat comporta un compromís de recursos públics en el sector molt més ampli del que hi ha hagut fins ara”.
Compartir
Tags: cinema, en català, Normalització
7 de febrer del 2010
Per daniel, dintre de Palíndroms
Éls palíndroms són expressions, frases, paraules o singtagmes cap-i-cua, o sigui que es poden llegi igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. Aquí n’hi ha alguns:
A Calaf, l’Acili. si li cal, fa laca.
A casa cal refer la casaca.
A Cartago, Gog atraca.
A Cornellà, Tània i Aina tallen roca.
A flacs ell escalfa.
A Dènia ve l’Eva i neda.
Altres palídroms són: tot, recer, ara, Anna…
Compartir
Tags: Palíndroms
7 de febrer del 2010
Per daniel, dintre de Llibres
Felicito l’Eloi Vila per aquesta història plena d’intriga, acció i aventures, i qu narra l’insòlit i meravellòs viatge de Biel Freixa, el jove picapedrer de Ripoll que ha d’anar fins a Qurtuba per acosneguir un llibre àrab de medicina per poder salvar la vida d’una noia que ell estima. En Biel passa misèria, fam, malalties, baralles, atacs mortals i mil i una angoixes per travessar la península en plena Edat Mitjana i per viatjar del móc cristià al món àrab. Ara bé, també hi trobem amor, passió i amistat.
Compartir
5 de febrer del 2010
Per Jordi, dintre de Llibres, Novetats
Una altra novetat d’en Julian Barnes arribarà la propera setmana a les nostres llibreries. És el “Res a témer” (Nothing to be frightened of, 2008), que publicarà Angle, que darrerament està treient llibres molt interessants. En aquest darrer volum, Barnes ens duu de passeig pels seus temes favorits: la literatura, la música, França, i, com no, Déu, la religió i la mort.
«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el llibre, una memòria familiar irònica i divertida, que inclou retrats dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge». Al llarg d’aquest llibre, Barnes ens narra com uns i altres (família biològica i família literària) s’han enfrontat a la mort i a la por de morir. I ens ofereix un extraordinari conjunt de reflexions i narracions que es lliguen i es deslliguen, que qüestionen i responen, que ens mostren i ens amaguen les veritats, les creences i els dubtes dels homes davant de la mort. El resultat, malgrat tot, és una celebració apassionada de la vida i l’art, una immersió fascinant en l’esperit de pintors, músics i escriptors, un lúcid homenatge a la condició humana.
Julian Barnes va nèixer a Leicester (Regne Unit) el 1946 i és autor de deu novel·les , com ara “El lloro de Flaubert”, la magnífica “Història del món en deu capítols i mig”, “Anglaterra, Anglaterra”, o “Arthur i George“. La seva obra s’ha traduït a més de trenta llengües i ha rebut nombrosos premis com el Médicis, el Premi Femina, E.M.Forster de l’American Academy of Arts and Letters, etc
Compartir
Tags: Angle, Barnes
4 de febrer del 2010
Per Jordi, dintre de Llibres, Novetats
Angle acaba d’editar la primera novel·la del jove autor revelació Dinaw Mengestu, on aborda de ple els temes de la identitat, la dislocació social i la soledat a través de la vida d’un emigrant d’Etiòpia als Estats Units. La novel·la ha estat guanyadora del Guardian First Book Award, Los Angeles Times Book Prize, Prix du Premier Meilleur Roman Étranger i New York Times Notable Book, entre d’altres.
A Nens de la revolució, amb una prosa suau i hipnòtica, tan commovedora com trista, Mengestu ofereix un relat de l’exili a través de la veu de Sepha Stephanos. Un jove que fa disset anys va haver de fugir d’una revolució a Etiòpia (el Terror Vermell) i començar una nova vida als Estats Units. En l’actualitat malviu gràcies a una petita botiga de queviures en un barri pobre de Washington. Els seus únics amics són dos joves emigrants africans, amb els quals comparteix una amarga nostàlgia pel continent on van néixer. Els tres passen les nits bevent whisky a la botiga i fent bromes sobre els dictadors més destructius del continent africà i les inacabables revolucions. Per a Sepha tot sembla canviar quan nous veïns s’instal·len al barri. Però l’amistat joiosa amb Judith, una dona blanca, i la seva filla Naomi serà només el preludi d’una sèrie de violents incidents racistes i de canvis al barri. L’esperança que mare i filla representen es veu alterada per les complicacions de raça i, sobretot, de classe social.
Enllaç: Dinaw Mengestu llegint un capítol del llibre
Compartir
Tags: Angle
27 de gener del 2010
Per daniel, dintre de Dialectes
El rossellonès, pel que fa al lèxic, es caractritza per la influència de l’occità i del francès i per la presència d’arcaismes. Alguns arcaismes són: ca, cercar (gos, buscar), que coincideixen amb el mallorquí. Alguns gal·licismes són: gara, façada, purtant i blond (estació, façana, malgrat, ros).
Compartir
Tags: arcaismes, gal·licismes, rossllonès
22 de gener del 2010
Per daniel, dintre de Dialectes
A l’alguerès s’utilitzen molts arcaismes, com en mallorquí i com en rossellonès. Els principals són: llong, mont gonella, froment, ver, forqueta i morro (llarg, muntanya, faldilla, blat, veritable, forquilla i llavi). També és característic l’ús de moltes paraules d’origen italià. Alguns italianismes de l’alguerès són: sécol, mazalaio i autista (segle, carnisser i conductor).
Compartir
Tags: alguerès, arcaismes
22 de gener del 2010
